David Harvey, un crític com pocs.

Ressenya David Harvey del Capítol “Los desarrollos geográficos desiguales y los derechos universales”

El capítol a comentar “Los desarrollos geográficos desiguales y los derechos universales” de David Harvey es troba dins el llibre “espacios de Esperanza” publicat l’any 2003 a Madrid per l’editorial Akal.

L’autor David Harvey va néixer a Anglaterra l’any 1935. de professió geògraf, que als anys ’60 s’interessá sobretot pels fenòmens de desenvolupament de mètodes quantitatius, degut al seu interès anterior a la geografia històrica, on fa molt èmfasi per estudiar el dinamisme dels fenòmens, del qual tracta en aquest text.

A finals dels ’60 coincideix amb un altre gran geògraf: Peter Hagget.

Als anys ’70 Harvey se’n va als EEUU i fa un gir de 180 graus en la seva carrera, convertint-se en un geògraf radical, a partir del desenvolupament de la teoria marxista, a més de treballar a la Universitat, col·laborava en la revista anglesa Antipode, la més radical del sector.

Als anys ’80 publica l’obra “Limits to Capital”, molt crítica amb la tradició marxista per no haver tingut en compte els aspectes geogràfics d’expansió del capitalisme i aquest haver-se pogut desenvolupar al seu aire, creant moltes desigualtats geografico-socials.

Als anys ’90, Harvey segueix escrivint sobre injustícies  i desigualtats, en aquest cas dins plantejaments ecològics amb “Justícia, naturalesa i la geografia de la diferència”.

Entrats els anys 2000, i passats els atemptats del 11-S s’arrenca a descriure les causes de desigualtats que porten a aquest tipus d’activitats terroristes, i més tard descriu el neoliberalisme en diverses obres.

El capítol de l’obra a comentar el podríem contextualitzar dins el procés de canvi, quan passa a escriure una geografia radial, ja que és un text de caràcter científic que explica les injustícies i desigualtats que comporta un procés  de canvi global a diferents escales en les diverses cultures del món.

Aquestes diferències que es veuen a escala regional i també global no només són degudes a l’economia sinó que hi intervenen altres factors com la cultura, atès que són canvis globals complexes i multi-dimensionals que tot i que tiren endavant i es desenvolupen amb molta facilitat i molt ràpidament també desperten moltes crítiques i creen nous moviments com l’altermundista que pretén separar els “defensors” del capitalisme i el desenvolupament i creixement econòmic –classe dominant- amb els detractors d’aquesta ideologia – fluxe alternatiu-, que tot i que estan en contra d’aquest canvi global es veuen “obligats” a formar-ne part.

Harvey a l’hora d’escriure aquest capítol ho fa des de dos punts de vista, donant arguments a favor i en contra, del marxisme i del capitalisme.

Al principi comença amb una breu explicació sobre l’evolució dels mitjans de comunicació, que tant han contribuït a aquest moviment de globalització, i per l’altre part parla del moviment zapatista molt crític amb els mass-media.

A més, també fa una crítica a la societat, que podríem enfocar a la classe política, en la separació que es fa i que no s’hauria de fer entre cultura i economia, ja que la primera no pot viure sense la segona i viceversa, s’alimenten una de l’altre i, per tant, són inseparables.

Aquest capítol, fent èmfasi i exemplificant tot l’ho esmentat, també parla sobre la polarització social a totes les escales, que crea el capitalisme essent així els rics cada vegada més rics i els pobres més pobres, seguint en la línia de les diferents escales, canviant de l’àmbit social al ecològic parla també del canvi climàtic, on les activitats locals afecten al món sencer.

També es fa una passada per damunt del que es conegut com “l’efecte global” que es du a terme gràcies al mercat lliure creixent, que per una banda la seva existència és molt bona, ja que permet un mercat global obert per a gran part de la població mundial però que a la vegada porta a l’autodestrucció, la devaluació i a la fallida de mercat a escales inferiors.

En definitiva, per conviure en la societat d’una manera creixent sense implicar decreixement hauríem d’aplicar models altermundistes, dins un context d’universalitat més just que la globalització, i des d’un punt de vista totalitari i no etnocèntric.

El capitalisme en les societats desenvolupades es veu en bons ulls majoritàriament però perquè uns puguin viure bé hi ha una gran part de la població mundial que el seu desenvolupament decreix a ritme estrepitós, i a més, les lleis universals cada dia més patents en el nostre món globalitzat i capitalitzat són lleis molt injustes per a moltes cultures que fan que siguin cada dia més minoritàries.

Finalment podem dir que aquest text et fa veure les repercussions que té el món global d’una manera senzilla i entenedora, i el més important: et fa reflexionar.